Podòloga. No.
Pedagoga. No.
Treballo en una ludoteca. No.
Ludòpata. No.
Ah, la que ensenya la R! Tampoc.
La veritat és que m’han dit totes aquestes coses i ja en parlava de manera jocosa en aquest altre article per al Dia Europeu de la Logopèdia del 2022 i en aquest reel.
Soc LOGOPEDA.
I en aquest article t’explicaré tot el que fem les logopedes (parlo en femení perquè som una gran majoria dones).
Què és una logopeda i quin és el seu paper?
Hi ha famílies que em diuen que estan anant a atenció primerenca però que els diuen que el seu fill és massa petit per a logopèdia, que quan parli llavors ja podrà fer logopèdia.
Dir una cosa així (i ho diuen un munt de professionals!) és no entendre què és una logopeda.
Una logopeda és l’ÚNICA professional especialista en comunicació, llenguatge, parla i veu,
l’ÚNICA professional capacitada per detectar, avaluar i intervenir sobre els desafiaments de la comunicació, llenguatge, parla i veu,
en qualsevol etapa de la vida, des de nadons fins a persones adultes.
«Logopedes: els Diplomats universitaris en Logopèdia desenvolupen les activitats de prevenció, avaluació i recuperació dels trastorns de l’audició, la fonació i del llenguatge, mitjançant tècniques terapèutiques pròpies de la seva disciplina», BOE – Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries.
Com que tantes persones encara desconeixen tot el que podem fer les logopedes i de què va la nostra feina, el dia 6 de març celebrem el Dia Europeu de la Logopèdia per donar informació i conscienciació d’aquesta professió sanitària.
Per cert, que a altres països, les logopedes ens anomenem de maneres diferents. Potser has sentit parlar de les “fonoaudiòlogues, terapeutes de llenguatge o de la parla, patòlogues del llenguatge o de la parla, ortofonistes, especialistes en comunicació humana…”. Som més o menys el mateix. Durant tot l’article seguiré parlant de les “logopedes” que és com es coneix en aquest raconet del món on em trobo.
La logopèdia és una professió que abasta molt. És per això que cadascuna de nosaltres ens anem especialitzant en alguna àrea.
Per exemple, jo mateixa soc especialista en comunicació i llenguatge justament en les primeres etapes de la vida (naixement fins aproximadament els sis anys), i concretament infants amb neurodiversitat i famílies bilingües i multilingües.
Per tant, soc logopeda però no “rehabilito” erres, ni problemes de veu, ni alteracions del llenguatge a l’edat adulta, ni dislèxia, ni alteracions de les funcions orals no verbals (respiració oral, deglució…).
M’agrada fer el paral·lelisme amb un metge. Un pot ser metge i especialitzar-se com a cardiòleg. Per tant, aquest no tractarà problemes de pell, ni d’estómac, ni la ruptura d’una extremitat. O el traumatòleg no el voldràs que et tracti si et fa mal l’oïda o et cauen els cabells.
“El logopeda serà el responsable de la detecció, avaluació, diagnòstic i intervenció de tots els aspectes relacionats amb la comunicació i el llenguatge i, d’aquí, rau la importància de la figura del logopeda per a l’abordatge de les alteracions comunicatives i lingüístiques de les persones amb TEA (Hernández, Artigas-Pallares, Martos-Pérez, Palacios-Antón, Fuentes-Biggi, Belinchón-Carmona, Canal-Bedia, Díez-Cuervo, Ferrari-Arroyo, Hervás-Zúñiga, Idiazábal-Alecha, Mulas, Muñoz-Yunta, Tamarit, Valdizán y Posada-De la Paz, 2005).”, a Autisme Madrid, Necesidad de la intervención logopédica en TEA.
La importància de la logopèdia en Atenció Primerenca
Quan escolto, tantes vegades, que el nen és massa petit per a logopèdia o que no té prou atenció per a la sessió de logopèdia, sé exactament per què es diu això. I ara ho explicaré.
Però primer vull deixar clar que un nen per poder rebre la meva atenció com a logopeda no necessita complir cap requisit. Pot tenir pocs mesos d’edat i pot “no tenir cap atenció” (cosa que seria quelcom a discutir, que no tingui cap atenció; però això és tema per a un altre article).
M’és igual si no parla gens, si parla poc, si parla però no se l’entén, si només fa gestos. Com a logopeda especialista en comunicació, llenguatge i parla em situaré al nivell que aquest infant necessita. I sobretot, proporcionaré les estratègies a la seva família, perquè siguin ells els qui les coneguin i les puguin posar en pràctica en la seva vida diària i quotidiana.
Quan es diu això de massa petit o falta d’atenció és perquè s’està pensant en una intervenció tradicional de la logopeda amb la criatura en un despatx. Tot i així, la logopeda podria fer moltes coses amb l’infant (una intervenció basada en l’interès de l’infant i sabent-se adequar al seu nivell).
No obstant això, la meva manera d’entendre el desenvolupament del llenguatge d’una criatura en les primeres edats no concep les sessions tradicionals de logopèdia de “la logopeda treballant amb l’infant”.
El nen es desenvolupa en els diferents contextos amb les persones de referència i amb les quals hi té un vincle. El context principal és el familiar amb la família. Un altre context és l’escolar quan el nen està escolaritzat, i les persones de referència, les educadores.
És intervenint en aquests contextos i amb aquestes persones quan aconseguim un major aprenentatge, perquè aquest és significatiu i hi ha moltes oportunitats.
«Les millors pràctiques d´atenció primerenca basades en l´evidència són les pràctiques centrades en la família i la intervenció en els contextos naturals d´aprenentatge».
Ho van dir les expertes en atenció primerenca Noor Van Loen i Ana María Serrano (d’Eurlyaid.eu) a la presentació de la Guia “Atención Temprana – Prácticas recomendadas” (el 18 de juny de 2024).
«Durant les últimes dècades, la consciència del paper de la família a la vida del nen ha augmentat. La qualitat de vida familiar es converteix en un objectiu clau per als serveis d’Atenció Primerenca, un servei centrat en la família que duu a terme la seva intervenció en els entorns naturals i en base a les rutines familiars.» Garcia P (2015).
Actualment sabem molt sobre com es desenvolupa i aprèn el nen o nena en edats primerenques, el paper de les experiències i interaccions primerenques, el paper i el poder de la família, i el paper d’altres cuidadors principals o educadors/es. Així que per a mi no és una opció ometre tots aquests agents de la intervenció.
Per a mi, la intervenció sobre el llenguatge d’una criatura en edats primerenques serà AMB la família i EN la família o no serà.
Especialització en logopèdia: no totes les logopedes fem el mateix
Però potser sí que has escoltat moltes vegades sobre les logopedes, i tot i així, potser penses que el que faig com a logopeda infantil és:
- Avaluo la pronunciació del teu fill.
- Treballo amb el teu fill un a un, en un despatx, asseguts en una taula.
- Et dono tasques tipus “deures” per fer amb el teu fill a casa.
- Hauràs de dedicar uns quants minuts al dia a fer exercicis avorrits amb el teu fill.
Res de tot això és el que faig com a logopeda. El que realment faig:
- Avaluo la seva comunicació global i la vostra! Em fixo com són les vostres interaccions reals en el dia a dia i com és la comunicació del vostre fill i la que tu hi dirigeixes.
- No treballo amb el teu fill. Les estratègies les apreneu vosaltres, la família, per poder-les aplicar en tantes oportunitats que us dona la vostra vida quotidiana.
- Aprens quines són les maneres de comunicar-nos amb els infants que veritablement impulsen la seva comunicació de manera natural.
- Integres aquesta manera de comunicar-te en el dia a dia, segueixes l’interès del teu fill i us divertiu junts.
Des de casa teva
al teu ritme
integrat a la vostra vida
gaudint
connectant millor amb el teu fill.
Totes les logopedes treballem així?
Absolutament no.
Contínuament hi ha logopedes que m’escriuen per privat dient-me que m’han descobert i que els ha semblat increïblement interessant aquesta manera d’entendre el desenvolupament i la intervenció en el llenguatge dels nens en els contextos naturals.
Intervenció que s’integra a la vida de la família
Tornant al paral·lelisme amb un metge. Ara pensem en un nutricionista. Un nutricionista pot tractar els seus pacients a base de dietes estrictes que ell mateix elabora i mana el pacient a seguir rigorosament. I si el pacient no la pot seguir, és el seu problema.
O el nutricionista pot entendre el pacient, de manera global, entendre d’on venen les causes de tenir una mala dieta, salut, excés de pes… i elaborar, conjuntament amb el pacient i el seu estil de vida, un canvi d’alimentació que s’hi ajusti i pugui seguir. Petits canvis, que comencen des de comprendre moltes coses, sobre les causes que el porten a fer certes eleccions alimentàries, què li pot estar passant, quines són les seves preferències d’aliments i menjars… i fer aquest pla conjunt.
La similitud amb aquest exemple i la meva manera de fer logopèdia és que el primer tipus de nutricionista equival al logopeda que avalua el nen i determina que s’han de treballar certs components del llenguatge. I una altra vegada el logopeda decideix que això ho aconseguirà amb certes activitats que ell coneix, independentment de si al nen li agrada, li interessa, o és la seva manera d’aprendre… I per descomptat aquest logopeda no entén que el nen no és un ens solitari i aïllat. Un nen es comunica sempre que està en interacció real amb altres persones, fent activitats significatives.
El segon tipus de nutricionista, que elabora un pla conjunt i té en compte molts factors que poden estar afectant el pacient, és la meva manera d’entendre el desenvolupament i la intervenció del llenguatge. Avaluo la criatura en interacció amb les persones de referència (família, educadores) i veig com es comuniquen totes les parts. Entenc de quina manera aquest infant aprèn, quines coses el motiven i li interessen. També quines coses són importants per a la família. I, per tant, veiem quins ajustos podem fer en les activitats i la comunicació que ja succeeix entre ells perquè aquesta sigui, encara més, impulsora de la comunicació i integrada en la vida real i quotidiana d’aquesta família. I així la família pugui posar-ho tot en pràctica sense dificultat, amb constància i gaudint dels moments junts amb el seu fill. Perquè els pares han de fer de pares (no de terapeutes).
Fragments de testimonis de les meves famílies que destaquen la importància de la meva intervenció directament amb ells
“Ens ha ajudat a guanyar més consciència si és possible de l’impacte que tenim en el seu desenvolupament, ens va tornar la confiança en nosaltres mateixos i la nostra capacitat per ajudar-lo modificant lleugerament la manera com ens comuniquem com a família.” Mare d’un petit bilingüe de 4 anys i mig.
“Recomano el teu Mètode Natural de Llenguatge i la teva feina perquè és donar poder a la família. Parlo del nostre cas, una síndrome genètica rara, retard en el desenvolupament… Una nena que ha d’anar a un munt de teràpies… Si la família sabem què podem fer és genial.
D’una banda, nosaltres ens apoderem i veiem que si tenim les eines podem fer moltes coses. D’altra banda, ella no ha d’anar a cap altra teràpia, fora de casa, ho fa dins de la vida familiar.” Mare d’una petita de 34 mesos amb una síndrome genètica rara i TEA.
“Aquest programa no és només per millorar la comunicació del teu fill envers el món, sinó també la comunicació dels pares amb els fills i la seva manera d’entendre’ls. M’encanta i ho recomano al 100%.” Mare d’una petita de 3 anys i mig bilingüe TEA.
“Conèixer l’Estela i començar a posar en pràctica les estratègies per afavorir el llenguatge i la parla del Pep ha estat un canvi a la meva vida. D’estar angoixada i preocupada amb el meu fill a començar a gaudir-ne. I ell va començar a millorar des del minut 0. És, jo diria, com a miraculós.” Mare d’un petit de 3 anys i mig.
Actualització abril 2025: Com vas arribar a ser logopeda?
Fa tres anys feia una publicació per respondre aquesta pregunta que m’havien fet recentment. La meva resposta:
De ben petita volia ser mestra, ensenyar.
Des de sempre m’ha apassionat el llenguatge, analitzar-lo, pensar-hi.
I les llengües (soc bilingüe de naixement) i sempre somiava parlar bé altres llengües (anglès, francès, italià, holandès i euskera són algunes de les que em cridaven l’atenció).
M’agrada també ajudar amb allò que se’m dona bé.
I aleshores vaig descobrir que existia la LOGOPÈDIA.
BAM!
Excel·lent unió per a mi:
- Ajudar
- “Ensenyar”
- Una cosa que se’m dona genial: el llenguatge i les llengües
I aquest és un trosset de la meva història de com vaig arribar a voler ser LOGOPEDA. Coneix-me més aquí.
Articles relacionats:
Día Internacional de la Logopedia (2022) (blog)
Día Internacional de la Logopedia (2022) (Instagram)
“Ya hablará, tu peque es muy pequeño para logopedia” | ¿Quién recomienda algo así todavía? (blog)
Prácticas recomendadas en Atención Temprana (blog)
Evaluación Lenguaje Contexto Natural Familia | 6 aspectos | Logopedia Consciente (YouTube)
¿Cuántas horas de intervención son necesarias? (blog)
Trabajo en más de 20 países y con más de 10 lenguas | Logopedia Online – Logopeda Multilingüe (blog)
¿Logopedia online? Me meto en tu casa (Instagram)
Esto es lo que observo en una evaluación de lenguaje (Instagram)
Lo que piensas que hago como logopeda infantil (Instagram)
Lo que hace una logopeda comparado con una mamá (Instagram)
¿Parte o todo? (Instagram)
T’agradaria més suport?
Si ets família, et convido a entrar a la meva Comunitat gratuïta per a famílies per impulsar el llenguatge dels més petits a Telegram, on accediràs a una selecció de tallers. També us puc acompanyar amb els meus cursos i servei personalitzat.
Si ets professional, faig supervisions un a un o en petit grup i organitzo xerrades, tallers i formacions sobre les temàtiques que més us interessin.
