- If you want to read this article in English, I wrote it for Bilingual Family where it was first published in Decembre 2024: “Three myths about the development of language in multilingual children explained”.
- Si quieres leerlo en español, también lo tienes disponible en Bilingual Family: “Tres mitos sobre el desarrollo del lenguaje en niños multilingües derrumbados”.
Contínuament conec famílies multilingües amb un petit o petita que triga a parlar que els han dit algunes d’aquestes coses:
“No et preocupis, és perquè és bilingüe”.
“Els nens bilingües comencen a parlar més tard”.
“No l’esteu confonent amb tantes llengües?”
“Millor centreu-vos durant un temps en una sola llengua, fins que ja es posi al nivell”.
«Dues llengües d’acord, però tres o quatre? Us esteu passant una mica».
I així podria escriure pàgines i pàgines d’opinions que es donen a les famílies multilingües sobre la seva criança en diverses llengües.
La preocupació de les famílies multilingües: Entre mites i desinformació
Avui mateix parlava amb una família que tenen un nen de tres anys acabats de fer que està exposat a tres llengües (dues a casa i una a l’escola). La mare em comenta que fa uns sis mesos no estava preocupada, però darrerament ho està cada cop més. Per la pressió social i familiar, i per la quantitat d’informació a internet, no sempre fiable, i sovint contradictòria i negativa.
Aquesta preocupació i sobreinformació ha fet que hagi canviat la seva actitud envers el fill. Ara sent que s’enfoca més que “no parla” o que “no pronuncia bé” les paraules. Quan abans simplement gaudia del seu nen.
Que greu pot resultar que les famílies tinguin aquesta desinformació, mala informació i, per tant, preocupació! Perquè estar preocupat té conseqüències. Ho veiem en aquest exemple d’aquesta mare. El focus ha passat a estar sobre allò que el petit “no diu” o el que “diu malament”. I això es tradueix en una mare que el corregeix explícitament, que el fa repetir i que fa activitats molt “educatives”. Paral·lelament, s’observa un nen que es frustra i s’enfada, no vol repetir!
L’impacte de les interaccions i la preocupació en el desenvolupament del llenguatge
Hi ha estudis des dels anys noranta del segle passat que han valorat diades mare-fill sense cap desafiament en el desenvolupament i, per tant, la mare sense cap preocupació. Han analitzat de quina manera aquestes mares es comuniquen amb els fills. I n’han destacat i extret unes característiques comunes.
Aquestes mares parlen més a poc a poc, s’adapten al nivell dels seus fills, responen amb afecte i responsivitat als intents comunicatius dels petits, modifiquen el to de veu i uns quants més ajustos en el llenguatge. Aquests s’han determinat rellevants i característics d’un estil comunicatiu que afavoreix el desenvolupament del llenguatge dels infants.
En contraposició, també s’han analitzat diades mare-fill que presenta algun desafiament en el desenvolupament i en la comunicació (parlants tardans, autistes i nens amb Síndrome de Down). I han observat que aquestes mares no fan el mateix tipus d’ajustos en el llenguatge que les primeres. Al contrari, “perden la naturalitat” i adopten unes conductes comunicatives que no afavoreixen el llenguatge dels infants.
Podem veure dos extrems clars en les conductes comunicatives d’aquestes mares. En un extrem, les mares que parlen molt poc perquè no entenen el petit o no en reben resposta, o pensen que la criatura no les comprèn, així que “per què parlar-li?”. A l’altre, les mares que no poden tolerar el “silenci” dels seus fills i llavors l’omplen elles amb molt de llenguatge, sense deixar espai perquè l’infant prengui el seu torn de conversa, i fan servir moltes preguntes del tipus “què és? com es diu? què fa?”, sense donar-los models reals i declaratius de llenguatge.
Això és el que a la mare descrita fa un moment li passa: està canviant la seva manera de comunicar-se amb el seu fill cap a unes conductes no afavoridores. I el motiu de fer això és la preocupació i la manca d’informació adequada.
Tot això forma part de la intervenció naturalista (del Río i Gràcia, 1996), un mètode d’intervenció lingüística basat en les teories que expliquen l’adquisició i el desenvolupament de la comunicació i el llenguatge des d’un enfocament interactiu. El context natural (la llar del petit amb els cuidadors de referència) és el lloc on es dona l’aprenentatge i on s’ha de donar també la intervenció.
El primer pas és fer conscients els cuidadors d’aquestes interaccions i conductes comunicatives que poden estar afavorint o entorpint el desenvolupament del llenguatge del seu fill o filla.
Podria posar centenars d’exemples com aquesta mare de totes les famílies que he acompanyat i acompanyo en la meva pràctica logopèdica des d’un enfocament d’intervenció naturalista.
La importància de trencar aquests mites per a un desenvolupament lingüístic saludable en criatures multilingües
Sabent llavors que la preocupació i la manca d’informació té conseqüències directes sobre la relació, la interacció i la comunicació entre mares i fills (i per extensió amb altres familiars, i entre educadors i alumnes) és important que tots aquests disposin d’una informació fiable i actualitzada de com es dona el desenvolupament del llenguatge en els infants multilingües i quin és el paper de l’adult en aquest procés.
Per això hauríem de començar per trencar els mites erronis i perjudicials que hi ha al voltant del desenvolupament de llenguatge en les criatures multilingües, és a dir, respondre totes aquestes frases inicials dites des del desconeixement de persones que no són expertes ni en desenvolupament de llenguatge ni, menys, en desenvolupament de llenguatge multilingüe.
Tot i que he de fer una rectificació. Per desgràcia també hi ha professionals que sí que són expertes en desenvolupament de llenguatge (logopedes) però no estan especialitzades en criança multilingüe i que també perpetuen aquests mites erronis.
Contínuament escolto famílies que em diuen que va ser la mateixa logopeda qui els va dir allò de “centreu-vos en una sola llengua de moment”. I ja ni dir d’altres professionals de la salut (pediatres, psicòlegs) i de l’educació (educadors, psicopedagogs) que tampoc no tenen la informació adequada sobre aquests temes i pensen que el “retard” del petit és degut al bilingüisme.
Llavors anem a ensorrar tres dels mites més comuns al voltant del desenvolupament de llenguatge en infants multilingües.
1) Parlar més d’una llengua confon a l’infant
En els meus tallers, acostumo a començar preguntant a les persones bilingües de naixement si senten que van estar confoses per haver adquirit dues o tres llengües des de naixement. La nostra resposta és ben segur que no.
No obstant això, les persones que han nascut amb una sola llengua i que han hagut d’aprendre una o més llengües de grans saben que han tingut els seus reptes. A algunes els ha costat molt, fins i tot poden arrossegar dificultats de fluïdesa, gramaticals, fonètiques… durant tota la vida.
Aquestes persones quan són pares d’un petit que creixerà bilingüe es pregunten moltes coses i tenen molts dubtes.
Així que no és l’infant bilingüe qui està confós, és la mare, el pare, la família, l’educadora i la logopeda monolingües els qui estan confosos.
Els estudis ens indiquen que el nadó, ja des del ventre de la mare, reconeix les diferents llengües que parlen a prop de la panxeta. I el nadó en néixer ja pot distingir les diferents llengües que escolta habitualment per les seves característiques prosòdiques (Marimon, 2024).
El que sí que pot estar succeint és que la família no tingui un pla lingüístic (Imberg, 2024) ben definit que s’adapti bé a les circumstàncies, les necessitats i les expectatives. Sovint són els cuidadors els que canvien i barregen llengües. El primer pas seria, doncs, elaborar un pla lingüístic familiar que tingui en compte la quantitat i qualitat d’input que el petit rebrà de cada llengua, així com la constància, tenir una actitud lingüística positiva i fer servir unes estratègies comunicatives que afavoreixin el llenguatge.
2) El bilingüisme i multilingüisme causa retard de llenguatge.
Moltes persones (i professionals) creuen que el bilingüisme o multilingüisme causa retard de llenguatge. Cosa que és falsa, ara ho veurem amb dades.
Fins i tot hi ha persones que m’han dit que no creuen que el bilingüisme causi retard de llenguatge però quan desenvolupen la seva opinió manifesten que creuen que els nens bilingües triguen més a parlar. Encara que només sigui una mica.
Al final estan dient gairebé el mateix, només que ho volen suavitzar. “No causa retard de llenguatge, però…”. Aquest “però” indica que no creuen realment el que diuen.
No, els infants bilingües i mutlilingües NO triguen més a parlar, ni una mica.
La ciència i les experiències de milions de criatures creixent bilingües, trilingües i multilingües ens diuen que, efectivament, ser bilingüe i trilingüe és una situació completament normal a moltíssimes regions del món (Melo, 2024).
«Més del 50% de la població mundial és almenys bilingüe, sinó multilingüe» (Grosjean).
Segons les investigadores Annick De Houwer (2009) i Mary-Pat O Malley (2022), especialistes en multilingüisme, els patrons de desenvolupament del llenguatge en infants bilingües i monolingües són similars.
Això significa que tant monolingües com bilingües passen per les mateixes etapes dels inicis del desenvolupament de la comunicació: balbucejar, aparició de la intenció comunicativa, dels gestos que l’acompanyen, les primeres paraules, l’augment d’aquestes, l’etapa d’explosió lèxica, l’etapa de parla telegràfica… (nota: aquí ens referim a un desenvolupament de llenguatge tipus analític, no gestàltic).
No hi ha diferència perquè és monolingüe o bilingüe. Un petit de dos anys ha d’estar comunicant i dient paraules com un petit monolingüe.
Si l’infant de dos anys o més no està apenes dient paraules, no ens serveix l’explicació “és perquè és bilingüe”, perquè això no és la causa.
El que sí que hi ha són particularitats per ser bilingüe o multilingüe. Els infants bilingües estan adquirint dos o més vocabularis i gramàtiques, cometen interferències gramaticals i fonològiques, i poden tenir un “accent” durant uns anys. També pot ser que tinguin predominància per una llengua mostrant-se l’altra o altres molt per sota o (gairebé) nul·les (a nivell expressiu).
Justament tot això contribueix al mite que aquests infants no són veritablement “bilingües”. Però novament això de “no ser prou bilingüe” o “veritablement bilingüe” és un altre mite que el perpetuen les persones que no tenen el coneixement del que és ser una persona bilingüe.
Les investigacions mostren que ser bilingüe no és el mateix que la suma de dos monolingües (Sorace, 2021).
Finalment, és important deixar ben clar alguna cosa: el bilingüisme no causa retard de llenguatge però sí que hi ha nens bilingües i multilingües amb retard en el llenguatge.
Els estudis (Kohnert, 2009; Kohnert et al., 2020) indiquen que els percentatges de retard de llenguatge en nens monolingües i en nens bilingües és el mateix (entre un 5 i un 10%). I quan un infant multilingüe té un retard de llenguatge, presentarà reptes en l’adquisició de cadascuna de les llengües.
3) Deixar de parlar una llengua quan l’infant té retard de llenguatge
Acabo amb aquesta recomanació o mandat tan comú entre logopedes, psicòlegs i educadors, que no disposen, és clar, del coneixement adequat sobre desenvolupament i retard de llenguatge en infants bilingües.
Quan es detecta que una criatura bilingüe està trigant a parlar o presenta un retard en l’adquisició i el desenvolupament de llenguatge, se li diu a la família que deixin de parlar una de les seves llengües. Dit d’una altra manera, que se centrin en una de sola fins que es noti una millora significativa del seu llenguatge (en una sola llengua).
Aquesta pràctica és habitual en països o regions monolingües. Aquests professionals senten que la seva llengua està per sobre de qualsevol altra, perquè és la llengua “més important, més útil”, la que l’infant “necessitarà” per comunicar-se a la comunitat, amb els seus iguals.
Però no pensen en la importància de la llengua que estan deixant de banda, posant en un segon lloc, en una posició inferior: la llengua de la mare o del pare, provocant pèrdues i ruptures de les connexions familiars i culturals.
Des de la perspectiva de l’adult, aquest haurà de parlar una llengua amb la qual potser no és competent. He vist mares parlar amb els seus fills en la llengua adquirida i parlar-la plena d’incorreccions gramaticals, de vocabulari, fonològiques, sense fluïdesa i gens natural.
O encara que l’adult sigui competent en aquesta llengua adquirida, el més probable és que no sigui la llengua del cor, de l’afecte. I no és la llengua que va escollir per comunicar-se amb el fill o filla quan va néixer.
Des de la perspectiva de l’infant, encara que “amb retard” estava adquirint aquesta llengua mitjançant la connexió, el vincle i les interaccions amb el cuidador o cuidadora. Aquest petit sí que estava adquirint aquesta llengua, encara que no es veiés. A nivell comprensiu hi havia molta feina feta. I de cop, això canvia. Això tindrà conseqüències.
Vaig tractar amb més detall aquest tema en meu article per a The Linguist (Bayarri, 2021) parlant de què és veritablement la comunicació i com aquesta es desenvolupa gràcies a la relació, el vincle i l’amor de la criatura amb la seva mare, pare, familiars.
Per contra, mantenir cadascuna de les llengües si es fa sabent de la importància dels moments de qualitat diaris, del vincle, del joc i de la interacció amb l’infant, serà el que afavorirà i impulsarà el desenvolupament del llenguatge d’aquest en les diverses llengües.
Conclusió: Informació i enfocament adequat per donar suport i enfortir el desenvolupament del llenguatge multilingüe
El desenvolupament del llenguatge en infants multilingües està envoltat de mites que generen preocupació innecessària i conductes que poden afectar negativament el procés comunicatiu. És essencial entendre que parlar múltiples llengües no confon les criatures, no causa retards en el llenguatge, i restringir l’ús d’una llengua no soluciona els desafiaments comunicatius.
L’evidència científica demostra que els nens multilingües travessen les mateixes etapes de desenvolupament del llenguatge que els monolingües, i que les diferències observades, com ara interferències o accents temporals, són normals i no reflecteixen confusió ni retard. En lloc de limitar-ne l’exposició a llengües, és crucial que els cuidadors fomentin interaccions naturals, basades en el vincle afectiu, el joc i la qualitat del temps compartit.
Combatre els mites, proporcionar informació actualitzada i donar suport a les famílies des d’un enfocament basat en evidència, com ara la intervenció naturalista, és clau per crear un entorn que promogui el desenvolupament òptim del llenguatge en contextos multilingües. En fer-ho, ajudem a fer que les famílies i els infants avancin amb confiança en les seves habilitats lingüístiques, reforçant també la seva connexió familiar, cultural i, per tant, emocional.
Alguna vegada has sentit la frase ‘no et preocupis, és que és bilingüe’ com a excusa perquè el teu fill encara no parli?
T’has trobat mai en la situació que algú —sigui un familiar o un professional— et recomanés deixar de parlar la teva llengua al teu fill per ‘no confondre’l’? Com et vas sentir en aquell moment i quina decisió vas prendre?
Et llegeixo als comentaris.
Referències
Bayarri, E. (2021) «Language delay: why giving up a language is not the solution», The Linguist, p. 28.
De Houwer, A. (2009) An Introduction to Bilingual Development.
De Houwer, A. (2009) Bilingual First Language Acquisition.
Del Río, M. J. y M. Gràcia (1996). «Una aproximación al análisis de los intercambios comunicativos y lingüísticos entre niños pequeños y adultos», en Infancia y Aprendizaje. 19(3):3-20
Grosjean; “Myths about bilingualism”, web de François Grosejan.
Imberg, R. (2024) Podcast Bilingüismo Consciente, Episodio #9 «¿Qué es un plan lingüístico familiar y cómo creo uno para mi familia?»
Kohnert, K. (2009) Bilinguals with Primary Language Impairment.
Kohnert, K., Ebert, K. D., & Pham, G. T. (2020). Language disorders in bilingual children and adults. Plural Publishing. Chicago.
Marimon, M. (2024), «En els primers mesos de vida podem distingir molts més sons que un adult», Diari de Barcelona, Universitat de Pompeu Fabra.
Melo, M. F. (2024) “Dónde se hablan más idiomas”, Statista.
O Malley, M.-P. (2022) Multilingual Children: How To Develop All The Languages They Need & What To Do When You’re Worried.Sorace, A. (2021) Pódcast 10-Minute Talks «More than one language – why bilingualism matters», The British Academy.
