Sovint el focus està en les paraules, que les criatures parlin.
Moltes persones, familiars, educadors, psicòlegs, metges, es fixen que l’infant no està parlant. I encara que entenc perfectament les ganes que tenim que els menuts parlin, també veig que se segueix posant el focus en el llenguatge verbal, oblidant-nos de la gran importància del llenguatge no verbal.
El 93% de la comunicació NO són paraules
La comunicació no verbal sempre ve primer i sempre és vàlida. Recordem que Mehrabian diu que només el 7% de la comunicació són les paraules: la resta és 38% la veu i el 55% el llenguatge corporal. I no obstant això, hi ha persones (familiars o professionals) que arriba el moment que consideren que el llenguatge no verbal de l’infant ja no és “suficient”. Que ja hauria d’estar parlant.
I és cert, arriba una edat (18 mesos, 24 mesos, 2 anys i mig) que ja esperem força llenguatge verbal per part de l’infant. Esperem que vagi dient paraules, que el vocabulari vagi augmentant, que comenci a fer frases i que això vagi en augment de manera exponencial.
L’explosió lèxica NO ocorre en tots els infants igual ni en la mateixa edat
Això descrit ocorre en molts infants: és l’esperada etapa d’explosió del llenguatge o explosió lèxica. Com ocorre en molts infants, acabem esperant-ho en tots.
Però no, hi ha criatures que no segueixen aquest progrés o en les mateixes edats. El seu desenvolupament no es veu ni tan cap amunt ni constant, sino que es percep lent, fins i tot aturat en alguns períodes. I que arriben aquestes edats anomenades i no compleixen les referències de quantitat de paraules o de començar a dir frases.
I no és que estigui ni bé ni malament, o que ho haguem d’etiquetar com a problema. Simplement és una realitat, que hi ha criatures que tenen un inici del llenguatge més tardà que altres (o fins i tot diferent: vegeu l’article sobre “Llenguatge Gestalt: una altra manera de desenvolupar el llenguatge natural i normal | Logopèdia Conscient”).
La comunicació no verbal MAI és insuficient
Per tant, si aquests infants encara s’estan comunicant principalment de manera no verbal, no està bé que ho minimitzem o que pensem que no és “suficient”. Al contrari, és gràcies a veure’n el valor que podrem acompanyar-los de manera respectuosa i adaptant-nos al que de debò necessiten en aquest moments.
Necessiten que els adults de referència, els qui passem la majoria del temps amb ells, mare, pare, cuidadora, àvia, educadora, posem la comunicació no verbal en un pedestal (doncs això vol dir que l’infant s’està comunicant) i fem servir estratègies que vagin acompanyant-la perquè la criatura vagi relacionant tot allò que expressa amb els seus gestos, expressions facials, emocions, cos i silencis, amb les paraules que s’hi relacionen (perquè nosaltres sí que les fem servir en el context adequat).
L’abraçada també comunica
És per això que he titulat aquest article com “abans de la paraula, hi ha l’abraçada” perquè una abraçada també comunica i les abraçades les fem des que els nostres fills neixen.
Doncs imagina quant comunica la resta de comunicació no verbal.
Obrim el cor, els ulls, les oïdes, el cos, per entendre i acompanyar les criatures com es mereixen. Abraçades, tacte, somriures, plors, dit assenyalant, maneta dient “hola”, caretes… tot comunica. Només ens cal saber-ho acompanyar de manera adequada.
L’abraçada que ens fa existir
Fixa’t que podem veure les primeres paraules com una forma que té l’infant de separar-se de la mare, ja que quan diu “aigua”, ja no està fusionat amb ella, sinó que li està demanant una cosa.
Una criatura que ha estat ben sostinguda físicament i emocional (que ha tingut una bona abraçada base) té la confiança per separar-se i començar a fer servir el llenguatge. Aquest suport i confiança que rep de l’adult és el que li dona el «permís» per ser un individu que parla.
Impressionant manera de veure-ho! (Em fa pensar en aquest altre article que per ara només tinc disponible en castellà “Útero Psicológico y Desarrollo de Lenguaje | Evânia Reichert, «Infancia. La Edad Sagrada»”).
El pediatra Winnicott parlava d’aquest suport emocional, un doctor revolucionari en el seu temps perquè va posar el focus en la relació entre el nadó i la mare. La seva frase més cèlebre és
“No existeix tal cosa com un nadó; existeix un nadó i algú»,
la qual em fa pensar en la que faig servir jo tan sovint que és:
“La comunicació sempre és cosa de dos”.
Així que no hi ha paraula perfecta, sinó abraçades que sostenen. Un infant que se sent existir en braços dels seus referents, acabarà trobant segur la seva pròpia veu. I tu, estàs disposada a ser l’abraçada on el teu fill aprengui, primer de tot, que existeix, que és vist i escoltat, tal com és?
L’abraçada comença en el pell a pell
Els primers moments amb els nostres fills quan neixen ja són intercanvis emocionals i comunicatius. Les carícies, les mirades i les paraules van juntes. I si així seguim construint a mesura que van creixent, tindrem aquest bon equilibri de comunicació no verbal i verbal. Veiem novament que no les podem deslligar.
Quan un adult està relaxat i sosté l’infant pell a pell, el cos del petit es destensa. Aquest «ajust» entre dos cossos és la forma més primigènia de sincronia comunicativa. A mi m’encanta parlar de sintonia comunicativa, sobretot quan parlo de com adaptar-nos a un infant neurodivergent, amb un tipus de llenguatge gestàltic. Cal que sintonitzem amb l’infant.
En l’abraçada pell a pell el llenguatge no és sonor, sinó tèrmic i rítmic. En aquest contacte, l’infant no només rep calor, sinó que rep la confirmació que el seu cos és escoltat. Aquesta sincronia biològica o sintonia comunicativa és la primera conversa que tenim amb el nadó.
L’abraçada com a pausa
Quan fem una abraçada al nostre fill, tot s’atura, estem presents, en el moment. Les abraçades són terapèutiques. Jo mateixa, que soc d’abraçar, també m’he de recordar en moments de més feina i quan el dia a dia se’ns menja una mica més del que voldríem, que no deixem d’abraçar-nos. Que una abraçada ens apropa, ens guareix, ens fa parar i ens retorna a allò que més importa.
L’abraçada és el marc perfecte per a aquesta espera. Mentre ens abracem no hi ha pressa per dir res. Moltes vegades, és just en el moment que desfem l’abraçada o en la relaxació de la mateixa, quan l’infant, sentint-se connectat i sense pressió, fa un so, un gest o diu una paraula. La paraula necessita el silenci per poder aparèixer.
La pausa com a estratègia per impulsar el llenguatge!
La pausa és una de les estratègies de comunicació natural que afavoreix el llenguatge! Potser sembla mentida, perquè tantes vegades pensem només en parlar, parlar i parlar, quan els menuts no parlen. (En parlo molt d’això: “Háblale mucho” no es la clave para que tu hijo hable: hay algo previo mucho más importante). Però ens oblidem de la pausa i el silenci, que són tan importants o més que parlar.
Així que l’abraçada, de nou, a través de la pausa, ens porta cap a la paraula. Que poètic i que real.
L’abraçada com a mirall: la mirada com a cerca de significat
Amb l’abraçada no només tenim pell. Tenim mirada. I la mirada és un altre ingredient importantíssim de la comunicació. La mirada com a connexió i la mirada com a cerca de significat.
Amb la mirada, l’infant busca el significat, ja que és en l’atenció conjunta (els moments en què estem amb el nostre fill fent alguna cosa, per exemple amb algun objecte, jugant, mirant un conte) que l’infant aprèn el llenguatge, descobreix les paraules, serà capaç d’anomenar els objectes. L’infant mira l’objecte i després ens mira a nosaltres, que li parlem, i torna a mirar l’objecte, i així va construint el seu coneixement del món que l’envolta.
Durant l’abraçada o les estones ben a propet, l’infant ens mira la cara i les expressions que fem. També ens mira la boca, per descobrir matisos entre diferents sons de la parla (“El peque mira la boca cuando hablamos: ¿Desarrollo normal de lenguaje? | Bilingüismo, Autismo y Sordera”).
Si la comunicació és cosa de dos, la paraula és el pont. Però el pont necessita uns fonaments sòlids: la certesa de ser vist i estimat sense condicions. No tinguem pressa. Si l’abraçada és el que ens fa existir, no serà que la paraula només arriba quan l’infant sent que ja té algú a l’altra banda disposat a escoltar fins i tot els seus silencis?
Conclusions
Vivim en una societat que té pressa per les fites visibles i oblida els processos invisibles. Però el llenguatge no és una carrera de velocitat, sinó un camí de vinculació. Per això et convido a reflexionar: I si la millor manera d’ajudar-lo a parlar no fos insistint en la paraula, sinó oferint-li el silenci segur d’una abraçada on se senti realment comprès?
La pròxima vegada que sentis el neguit perquè el teu fill o filla encara no diu prou paraules, atura’t un segon i pregunta’t: Estic escoltant tot el que ja m’està dient sense obrir la boca? I sense més, fes-li una abraçada.
Recursos
Si tens ganes d’anar a fons amb tot això i aprendre de debò el que el teu fill o filla necessita en aquests moments per fer un canvi en el seu llenguatge, adquireix un d’aquests cursos. Amb els cursos, tindràs el meu acompanyament via missatges durant un mes perquè em parlis de la vostra situació particular i única, em facis preguntes, em plategis dubtes, em posis exemples de llenguatge del teu fill, i jo et pugui anar acompanyant de manera personalitzada.
1) Adquireix avui mateix el meu Curs «Impulsa el lenguaje de tu hijo/a con estas Estrategias ESTRELLA de mi Método Natural de Lenguaje» (disponible en castellà) que t’ajudarà a entendre i posar en pràctica els ajustos en la comunicació per saber-te adaptar vertaderament el teu fill o filla per desenvolupar el seu llenguatge. Espera grans canvis en la comunicació entre el teu petit i tu i que el seu llenguatge s’enlairi!
2) Si el teu fill o filla té un desenvolupament neurodivergent, dins de l’espectre autista / TEA (no cal que tingueu un diagnòstic), i/o el seu llenguatge s’està desenvolupant de manera gestàltica, et recomano el meu Curs “Impulsa el lenguaje de tu peque TEA / gestáltico con estrategias naturales de comunicación”.
Testimoni d’una mare d’un fill TEA i processador gestàltic de tres anyets que va fer tres dels meus cursos (el de TEA, el de Joc i Contes, i el d’Emocions, i va tenir el meu acompanyament durant tres mesos). Deixo el testimoni en l’idioma original:
“Estoy encantada y profundamente agradecida de haber encontrado a Estela. No conocía el enfoque del lenguaje natural consciente y es justo lo que mi hijo estaba necesitando para poder impulsar su lenguaje. Los cursos y el acompañamiento de Estela han conseguido que mi niño cada vez se comunique y hable más, y yo sepa cómo ir respondiendo, escuchando, observando y aplicando estrategias prácticas.
He pasado de estar muy triste y preocupada porque en principio mi niño era solo un repetidor ecolálico, a estar ilusionada y viendo cómo desde el cole me dicen que está más cantarín, cómo en casa me va hablando más y yo entendiendo que sus ecolalias son el punto de base como procesador gestáltico de su lenguaje y así es cómo de frases va construyendo sus unidades de comunicación y consiguiendo no solo peticiones sino también expresar gusto, disgusto, emociones,…
Estela desprende cariño, positividad, integridad, honestidad y una visión de los desafíos del lenguaje que te animan y te impulsan no solo en el lenguaje de los niños sino como papá/mamá a nunca desistir, y seguir creyendo que aunque el camino de nuestros peques no sea el que tradicionalmente han hecho otros peques, es su camino y van avanzando bien acompañados.
Recomiendo 100% a todos los papás/mamás que estén buscando ayuda para sus peques con desafíos en el lenguaje que conozcan a Estela y aprendan de ella porque marca la diferencia. ¡Gracias de corazón!”
