fbpx

Mites al voltant de la comunicació i el llenguatge dels infants autistes (TEA, neurodivergents), esfondrats!

cute little boy have fun on a playground

Tabla de contenidos

Comparteixo aquest article que fa temps tenia començat pel Dia Mundial de l’Autisme d’aquest any, 2 d’abril de 2024. Al peu de l’article pots veure els meus altres articles ja dedicats a la Neurodiversitat, al llenguatge neuroafirmatiu i al desenvolupament de la comunicació i el llenguatge dels petits neurodivergents, autistes, TEA, amb diagnòstic o sense.

Sobretot, hi comparteixo la meva manera d’entendre la comunicació AMB (no DE) els infants autistes. És a dir, que descobreixis que tu, mare, pare, familiar, educador/a d’un infant autista ets una peça clau. I que la comunicació que li dirigeixes marcarà la diferència.

Al desembre de 2023 compartia al meu compte d’Instagram un post titulat “¿Falsos mites? sobre el desenvolupament de la comunicació dels infants autistes”.

Pocs dies després vaig organitzar un taller online per impulsar el llenguatge de l’infant autista (amb diagnòstic o sense) amb estratègies naturals. I ja aquest any, el març del 2024, vaig llançar el meu curs Impulsa el llenguatge del teu fill/a autista amb estratègies naturals que tens disponible a la meva web per fer al teu ritme. Pots llegir en la descripció del curs tot el que hi comparteixo i els testimonis de les famílies que ja l’han realitzat o he pogut acompanyar-les de manera individualitzada compartint-los tot aquest coneixement i estratègies.

Aquest article vol donar resposta a aquests falsos mites.

Llesta?

  • Mite 1: El seu llenguatge no és funcional
  • Mite 2: Cal eliminar l’ecolàlia (no és llenguatge funcional)
  • Mite 3: Primer treballem l’atenció. Després, el llenguatge
  • Mite 4: El seu joc és repetitiu, no simbòlic, no funcional

Mite 1: El seu llenguatge no és funcional

“El llenguatge dels infants autistes no és funcional”

“El llenguatge de l’infant no és funcional”

“L’infant diu paraules però no semblen intencionals o funcionals”

El “llenguatge funcional” és aquell que està relacionat amb les funcions comunicatives que els nens i nenes desenvolupen de manera natural.

Es diu que als 8 mesos d’edat del nadó, aquest comença a fer servir el seu balboteig de manera intencional (comença a tenir intenció comunicativa). En aquesta mateixa edat apareixen gestos naturals que acompanyen aquesta intencionalitat.

Els petits desenvolupen una sèrie de destreses comunicatives per poder satisfer diverses necessitats. Aquestes s’anomenen “funcions comunicatives”.

Una de les més conegudes (i potser sobrevalorada tant a l’hora d’avaluar el llenguatge d’un infant com quan s’hi intervé) és la capacitat de demanar. La capacitat de demanar (objectes, menjar…) està relacionada amb el gest d’assenyalar (que es va desenvolupant i cap a l’any d’edat els nens i nenes són capaços d’assenyalar amb el dit índex) i les paraules: «vull», «dóna’m», les quals van apareixent des que apareixen les primeres paraules (cap a l’any – 15 mesos fins als 2 anys d’edat).

El que passa és que hi ha infants que no segueixen el desenvolupament així i és quan salten les alarmes, perquè si les famílies busqueu a Internet trobareu aquesta informació: que són signes d’alarma que el petit no assenyali als 10-12 mesos, que no digui paraules als 15 mesos o que tingui un vocabulari menor a 50 paraules als 2 anys.

I encara que, per una banda, em sembla molt indicat que com a família prengueu acció i demaneu consulta amb una logopeda, especialista en comunicació i llenguatge, si el vostre fill/a sembla que no està aconseguint aquestes fites, també és veritat que hi ha infants que segueixen un desenvolupament diferent de la comunicació i el llenguatge.

I una altra cosa també molt important: compte amb el reduccionisme de parlar de funcions comunicatives del nen i quedar-nos només amb la capacitat de demanar.

Hi ha altres funcions comunicatives que també són tan importants com: mostrar alguna cosa, saludar i acomiadar-se, fer referència a si mateix/a, cridar als seus cuidadors, requerir acompanyament dels seus cuidadors, acceptar, rebutjar… I una cosa de què no es parla tant i que també és molt important: poder expressar les seves emocions (si li agrada alguna cosa, si li desagrada, si té por, si està cansat/ada…).

És per això que amb els infants autistes / TEA / neurodivergents l’objectiu més gran no és que tinguin un “llenguatge funcional” sinó que produeixin un llenguatge espontani, autogenerat, original, flexible… per poder expressar el que veritablement és important per a ells.

Els nens autistes en general escolten llenguatge al seu voltant i aprenen fragments que són significatius i motivadors per a ells. Hem de partir del llenguatge del petit i no voler imposar nosaltres un model.

El llenguatge hauria de ser modelat a través de moments de joc i rutines quotidianes, moments significatius i motivadors per al petit i sense esperar res a canvi (de manera immediata).

No és la nostra funció “ensenyar” llenguatge, ensenyar “llenguatge funcional”, que només serà memoritzat però no integrat. És per això que molts d’aquests infants poden arribar a dir “frases” que se’ls han ensenyat però només en aquest context i no les generalitzen als altres.

Mite 2: L’ecolàlia ha d’eliminar-se (no és llenguatge funcional)

El nen fa ecolàlia (repeteix fragments de llenguatge que ha escoltat): l’hem d’eliminar ja que no és llenguatge funcional”

Tradicionalment, l’ecolàlia o el «jargó» de l’infant es considerava com quelcom que calia eliminar. Hi ha teràpies de llenguatge dirigides a eliminar les ecolàlies i el “llenguatge no funcional” dels petits autistes.

Fa un temps, es va començar a veure que l’ecolàlia no havia de ser eliminada ja que és la comunicació que aquest nen o nena està mostrant (com eliminar, frenar, l’expressió d’un infant, sigui com sigui que ho fa?! Pensant-ho bé això va en contra dels drets humans!, oi?).*

Però hem anat encara un pas més enllà estudiant Marge Blanc, Speech Language Pathologist nord-americana, i el seu treball Natural Language Acquisition on the Autism Spectrum: The Journey from Echolalia to Self-Generated Language.

Blanc defensa que hi ha una altra manera natural i normal d’adquirir el llenguatge (i no només la que sempre havíem estudiat, una adquisició analítica del llenguatge, on la paraula és la unitat més petita i primera d’adquisició): l’adquisició del llenguatge de manera gestàltica, caracteritzada per infants que adquireixen primer fragments llargs de llenguatge que han escoltat.

Així que si un nen no diu paraules, o molt poques, però repeteix trossos de dibuixos, de cançons, sembla que parli, encara que no se li entengui gaire, sembla que canti, parla en el seu idioma… podria estar adquirint el llenguatge de manera Gestalt.

I, molt important, hi ha molts infants NO autistes que també adquireixen el llenguatge de manera gestàltica.

Així que moltes vegades (i se segueix fent) es diu que un nen té trets o presenta signes d’autisme perquè té aquest tipus de llenguatge. Ara, però, se sap que és una altra manera d’adquirir el llenguatge, no patològica i que un infant desenvolupi el seu llenguatge així no vol dir que sigui autista.

De tot això en parlo amb més detall al meu article «Llenguatge Gestalt: una altra manera de desenvolupar el llenguatge natural i normal | Logopèdia Conscient»

En conclusió: l’ecolàlia és vàlida perquè és la manera de comunicar que té el nen/a. Té un significat no literal per al nen i té càrrega emocional. Voler-la eliminar és privar al petit de l’oportunitat de comunicar-se. Una altra conseqüència que té és que tallem l’espontaneïtat que té l’infant i li enviem el missatge que la seva manera d’expressar-se no és vàlida.

És important que sapiguem com validar l’ecolàlia i com acompanyar el nen o nena perquè vagi passant pels diferents estadis del desenvolupament del llenguatge a la manera gestàltica. És important que sempre li donem un missatge clar de seguretat, que ens interessa el que ha d’expressar, que la seva forma de comunicar és vàlida i que el que ens vol explicar és important. D’aquesta manera aconseguirem que el nen se senti en un entorn segur, amb ganes de seguir expressant i que cada cop pugui generar llenguatge més espontani i propi.

*Article 13 dels Drets del Nen de les Nacions Unides. Aquest dret garanteix que els nens puguin expressar les seves opinions, sentiments i pensaments, així com accedir a informació rellevant per al seu desenvolupament i el benestar.

Mite 3: Primer treballem l’atenció. Després, el llenguatge

Si l’infant no presta atenció no podrem fer cap treball de llenguatge. Primer hem de treballar l’atenció”

El primer que ens hauríem de qüestionar és… de quina atenció estem parlant?

Voler que el nen pari atenció sí o sí per alguna cosa que no li interessa?

Fer que estigui fent una activitat durant X temps perquè és el nostre objectiu?

Fins i tot, voler que estigui assegut/da fent una activitat durant X temps?

Per què?

En aquest article parlo d’infants de fins a aproximadament 4 anys que tenen desafiaments en la comunicació.

I hi ha una manera de “treballar” amb aquests petits que funciona meravellosament: partir del que el petit ja expressa (sempre hi ha comunicació i intenció) i partir d’activitats que siguin altament motivadores per al nen.

Partim d’aquí, que ja és un inici magnífic, i a poc a poc, a poc a poc, s’anirà ampliant el camp d’interessos.

No són obsessions ni interessos restringits… són preferències, interessos profunds… Tu en tens algun? Quelcom que t’encanta fer? Alguna cosa del que mai et canses? Doncs el teu fill o filla també té els seus interessos, preferències, activitats preferides. No n’hi ha unes de vàlides i d’altres, no. Unes permeses i d’altres, no. Unes productives i funcionals i d’altres, no. Partim d’aquí. I en no res veurem un gran canvi.

L’infant se sentirà escoltat, comprès, sentirà que la seva comunicació i allò que ha de dir és vàlid, important, interessant… I què passarà? Que tindrà cada cop més ganes d’expressar i cada cop estarà més “xerrarire”.

L’infant ja té atenció per allò que li interessa profundament. Només hem d’obrir més els ulls i comprendre’l millor. I veure que aquestes activitats, moments i situacions són grans oportunitats de comunicació i aprenentatge.

Mite 4: El seu joc és repetitiu, no simbòlic, no funcional

El seu joc és repetitiu, no funcional: l’hem d’ensenyar a jugar”.

En aquest punt diria coses molt similars al que he dit referent al “llenguatge no funcional” i al punt anterior.

I és que…

No hi ha llenguatge no funcional.

No hi ha joc no funcional.

***

No hi ha una sola manera de comunicar i expressar.

No hi ha una sola manera de jugar.

***

No hi ha una manera vàlida de comunicar.

No hi ha una manera vàlida de jugar.

***

L’infant s’interessa més per les rodes dels cotxes de joguina que pel cotxe a la seva globalitat?

El nen prefereix alinear els cotxes en lloc de fer-los circular i muntar un circuit?

Vegem-ho d’una altra manera.

La veritat és que interessar-se per les rodes i com giren és súper interessant si ho pensem bé. Potser està sortint el físic que porta a dins!

Alinear coses és una forma de classificació i categorització que és un gran aprenentatge.

Però el més important de tot això: és el seu interès, hi ha una alta motivació… doncs aleshores és una gran oportunitat de desenvolupament, aprenentatge i comunicació.

Torno a dir: partim del que el petit ja fa, ja mostra, ja manifesta un interès, ja expressa, ja comunica… i d’aquí anem construint.

I no al revés: “Jo, adult vull que el nen aprengui X, per això faig tal activitat i vull que la faci com jo penso; o sigui que pararé allò que el petit fa amb interès i motivació per fer alguna cosa que observo que no li interessa gens”.

Oi que dit així no sembla gaire bona idea? Però se segueix pensant i fent així.

Conclusions

M’agradaria molt que em deixessis en comentaris què t’emportes d’aquest article. Què destaques. Què et ressona. Com et sents amb el teu fill o filla. Què t’ha fet “clic”. Comparteix i construïm altres discursos.

De moment, et deixo un resum dels punts que destaco de l’article:

  • La capacitat de demanar (funció comunicativa de demanar) està sobrevalorada: hi ha moltes més coses que un infant pot voler i necessita expressar. Per exemple: sobre com se sent!
  • Se sol posar com a objectiu que tinguin un “llenguatge funcional”, però sembla molt més coherent que l’infant tingui un llenguatge espontani generat per ell o ella mateixa.
  • El llenguatge es pot afavorir, modelar… però no s’hauria d’“entrenar”.
  • L’argot o el “seu propi idioma” pot indicar que l’infant està adquirint el seu llenguatge de manera gestàltica (i no la “tradicional” analítica). Desenvolupar el llenguatge de manera gestàltica és una altra manera natural i normal d’adquirir el llenguatge; no patològica com fins fa molt poc es creia.
  • L’ecolàlia comunica, és una forma vàlida de comunicar: no s’ha d’eliminar (això va en contra dels drets de comunicació del nen com a persona que és).
  • L’atenció no és un requisit per afavorir la comunicació del nen. Sempre podem afavorir i fer que l’entorn i la interacció comunicativa amb un petit sigui rica, respectuosa i impulsora de llenguatge.
  • El nen o la nena no té obsessions ni interessos restringits: té preferències, interessos profunds, activitats preferides.
  • No hi ha llenguatge no funcional. No hi ha joc no funcional.
  • No hi ha una sola manera de comunicar i expressar. No hi ha una sola manera de jugar.
  • No hi ha una forma vàlida de comunicar (i una altra que no ho és). No hi ha una forma vàlida de jugar (i una altra que no ho és i que cal ensenyar).

El nen, tingui autisme o no, tingui diagnòstic o no, mereix respecte. La seva comunicació mereix escolta activa. Hi ha moltes maneres de comunicar, totes vàlides.

I perquè això passi a ser un discurs generalitzat a la societat cal que compartim aquest missatge: un missatge de respecte per la neurodiversitat i pels nens com a persones amb drets.

La comunicació és un dret humà fonamental. Garantim que els nens puguin expressar les seves opinions, sentiments i pensaments, així com accedir a informació rellevant per al seu desenvolupament i benestar (article 13 dels Drets dels Infants de les Nacions Unides).

Passa a la acció

Tens un fill o filla amb desafiaments en la comunicació? Potser teniu un diagnòstic, potser no. Potser ja esteu atesos per algun professional, potser no.

Us vull acompanyar. Vull compartir amb vosaltres informació valuosa sobre la comunicació i el llenguatge AMB els petits autistes, perquè vosaltres, família, tingueu el coneixement i eines per impulsar el seu llenguatge, en el vostre dia a dia, a través de les activitats quotidianes, a través del vincle i l’amor amb el vostre fill/a.

Com us acompanyo (hi ha diverses modalitats):

CURS

Pots realitzar el meu curs (contingut en castellà) Impulsa el lenguaje de tu peque autistas con estrategias naturales.

Mira els testimonis de famílies amb infants TEA que ja han treballat amb mi (en els meus tallers, comunitat, curs o de manera individualitzada). Emocionants!

Curs pràctic i amb informació basada en evidència científica per saber com impulsar el llenguatge del teu fill/a autista / TEA / neurodivergent, tingueu o no encara diagnòstic, us hagin parlat de o estigueu veient “trets”, “signes”.

Descobriràs coses que seran completament novedoses per a tu, fins i tot pot ser que ho sigui per als professionals que acompanyen el teu fill o filla (si és que ja està escolaritzat o ja està anant a algun tipus de teràpia).

Tot el que et compartiré es basa en el meu Mètode Natural de Llenguatge i els estudis més recents sobre Llenguatge Neuroafirmatiu i Lenguaje Gestalt (pots fer clic als enllaços per veure els articles que tinc escrits sobre aquests temes).

***

ACOMPANYAMENT INDIVIDUALITZAT

També et puc ajudar de manera totalment individualitzada. Contacta amb mi per correu, formulari o missatge directe per Telegram.

***

CONEIX-ME MÉS (TALLERS GRATUÏTS)

Si encara no em coneixes gaire, et recomano que llegeixis més articles del blog i vegis la meva selecció de tallers que he fet per a tu, que trobaràs accedint al meu canal-grupo de Telegram.

Pots també veure aquest contingut en vídeo que vaig realitzar per la meva antiga comunitat de Facebook i que està disponible al meu canal de YouTube.

***

CONTACTA AMB MI

Escriu-me directament perquè et pugui orientar jo mateixa. Digue’m quin es el repte amb la comunicació del vsotre fill o filla i quina edat té i posem llum.

***

MÉS ARTICLES

Altres dels meus articles en català sobre Comunicació i Llenguatge en infants neurodivergents, autistes, TEA… amb o sense diagnòstic:

En castellà:

Facebook
Pinterest
LinkedIn
Twitter
Email

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.